Avui s’ha inaugurat al Museu d’Art de Girona l’exposició temporal “Miquel Blay. El camí de l’èxit”, amb la qual es culmina la programació d’actes organitzats durant aquest any per commemorar el 150è aniversari del naixement de l’escultor. La mostra que aprofundeix en l’etapa de formació de l’artista, des del 1888, quan Blay va rebre una beca de la Diputació de Girona per estudiar a París i a Roma, fins al 1906, quan es va instal·lar a Madrid, després d’haver demostrat a bastament la qualitat de la seva producció.
“Miquel Blay. El camí de l’èxit” recull un total de 43 obres de l’autor, 31 de les quals són escultures, algunes de gran format. A més d’esbossos, proves, dibuixos i documents, també s’exposen obres destacades procedents del Museo del Prado, del Museo de la Real Acadèmia de Bellas Artes de Sant Fernando o del Museo Sorolla de Madrid, entre d’altres que provenen de col·leccions privades i públiques.
El fil conductor de l’exposició és el procés creatiu de Blay. Se centra en l’etapa de formació de l’artista, durant els anys de pensionat a Roma i París, i, alhora, mostra la relació constant d’aquestes obres amb el seu context. No en va, aquest reconeixement es veu reflectit en els diversos fragments de la premsa de l’època amb cròniques publicades en un moment en què la fama de l’escultor olotí començava a despuntar alhora que despertava l’interès dels seus coetanis.
El recorregut expositiu es divideix en tres àmbits diferenciats que mostren, de manera progressiva, la fama i reconeixement assolits ja en vida per Miquel Blay i el seu creixement com a artista: “El pensionat de la Diputació a París i Roma (1888-1893)”, ciutats en les que va modelar el seu temperament artístic; “L’indiscutible èxit d’Els primers freds (1892)”, una obra decisiva en la trajectòria de Blay, creada en els darrers mesos de la seva estada a Roma, quan acabava l’etapa de formació per iniciar una carrera brillant com a escultor. I finalment, “La consagració d’un artista (1894-1906)”, que reuneix una selecció de les millors escultures de Blay, com araMargheritina (1892), Flor boscana (1896), Desencant (1900), Ondina (1902),Perseguint la il·lusió (1902), Barrinaire i fonedor (1903) i Somni (1905), entre d’altres. Aquestes obres van ser realitzades quan vivia a París, abans, però, d’instal·lar-se a Madrid, on es dedicaria especialment a la creació de conjunts monumentals destinats a diverses ciutats espanyoles i iberoamericanes i a la pedagogia artística.
“Miquel Blay. El camí de l’èxit (1866-1936)” està comissariada per Mercè Doñate i s’ha gestat conjuntament amb l’exposició inaugurada el passat 3 de setembre al Museu de la Garrotxa (Olot), que amb el títol Miquel Blay. Sentiment Olotí, presenta la vinculació constant de l’artista amb la capital garrotxina durant tota la seva trajectòria.
Amb l’objectiu de donar unitat a les dues exposicions, i amb la voluntat de sumar esforços, s’ha editat un únic catàleg, que recull els textos i reflexions d’experts sobre aquests anys d’inici de l’escultor i la seva relació amb ambdues ciutats. La publicació fa revisió de la biografia i obra de l’escultor i inclou estudis sobre les diverses facetes de l’artista a càrrec d’especialistes.
Per aprofundir en l’obra d’aquest gran escultor, l’exposició compta amb un programa d’activitats paral·leles, entre les quals destaca la propera conferència que Lluïsa Faxedas, professora de la Universitat de Girona, dedicarà el proper 15 de desembre a Miquel Blay,.
L’exposició es pot visitar fins al 17 d’abril de 2017 al Museu d’Art de Girona (Pujada de la Catedral, 12. Girona), de dimarts a dissabte de 10 a 18 hores, i diumenges i festius de 10 a 14 hores.
