Retrats

A partir del 1900 Hermen Anglada, coincidint amb l’inici de l’apogeu de la seva carrera artística internacional, va començar a rebre alguns encàrrecs de retrats de parisenques de classe benestant, que anirien seguits de retrats d’aristòcrates, de comtesses, de duquesses i, fins i tot, d’actrius de renom internacional que faria més endavant un cop establert a Mallorca. En tots, Anglada va remarcar l’exclusivitat i la distinció de les retratades a través de les seves indumentàries, gestos i ports, sempre a partir d’una sensualitat i una estilització de la figura femenina.

Retrat de Sonia de Klamery (estirada)

Hermen Anglada-Camarasa
c. 1913
Oli sobre tela
180 x 200 cm
Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía

Es tracta d’una de les obres més significatives d’Anglada-Camarasa, així com el retrat més brillant de tota la seva producció. És un retrat de la comtessa de Pradère Sonia de Klamery, de qui es coneix poca cosa, excepte que era polonesa, aristòcrata i rossa. A la revista Semblanzas femeninas, el mateix Anglada assegurava que era «bella, dona distingidíssima, jove i intel·ligent, i li agrada molt com pinto». Anglada la va retratar en dues ocasions, estirada i dempeus. En aquesta versió la model apareix reclinada i fent gala d’una elegància sensual amb el mantó de Manila que li recobreix el cos, una peça que les aristòcrates internacionals van manllevar del món popular per posar-la de moda entre les elits. Vesteix a la vegada unes mitges de seda i unes sabates de taló, i deixa al descobert l’escot i els braços, d’un blanc nacrat. La figura està sensualment estirada damunt d’un tronc, com si es tractés d’una pantera o d’una serp, amb la mirada atenta a l’espectador i els llavis pintats de vermell, en un ambient paradisíac, nocturn i poblat d’aus exòtiques i plantes selvàtiques. L’obra sembla que sigui premonitòria i reveli la fi d’una època, la del modernisme decadentisme, com també la d’un artista líric, sensual i orientalista, que el 1914 deixarà París per l’esclat de la Gran Guerra.

El somni

Henri Rousseau
1910
The Museum of Modern Art, Nova York
Foto: Wikimedia Commons

Moda, elegància i
posició social

De la mateixa manera que en els quadres de cortesanes, en els retrats d’encàrrec Anglada va prestar una gran atenció a les indumentàries de les dones, com a símbol d’elegància i de pertinença a una elit social. Tal és el cas de Retrat de Magda Jocelyn, que testimonia el gust pels models d’inspiració clàssica a l’època. Vers el 1907 i des de Venècia, Marià Fortuny fill va crear el vestit Delfos, una túnica-columna de tall simple i seda prisada d’imitació grega, que de seguida va plaure a les aristòcrates, que el van adquirir per ser retratades. Magda Jocelyn apareix com una monumental deessa hieràtica amb un vestit prisat que recorda aquest model, a la vegada que adopta una actitud, un port elegant i uns gestos delicats com a sinònim de distinció.

Retrat de Magda Jocelyn

Hermen Anglada-Camarasa
c. 1904
Oli sobre tela
217 x 114 cm
Museu Nacional d’Art de Catalunya, donació de Beatriz Huelin, vídua de l’artista, 1969
Foto: Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

 

Autor desconegut. La senyora Condé Nast lluint un dels vestits dissenyats pel famós Marià Fortuny, inicis del segle XX. Foto: Wikimedia Commons.

Les tedioses
eròtiques

Pels volts del 1910 Anglada va introduir el model iconogràfic de la Venus estirada i de l’elegant postrada en un divan en els retrats. El sofà, espai associat a la feminitat i a l’evasió, esdevenia el lloc de repòs i, alhora, de sexualitat activa d’aquestes dones animals, entesa com a masturbació femenina. En aquestes dones Anglada va remarcar l’erotisme a partir d’indumentàries que revelen la silueta curvilínia del cos femení, així com d’actituds i mirades directes i felines que, d’igual manera que les cortesanes parisenques, mostren el seu oferiment a l’espectador. Amb els anys, el sofà es va acabar convertint en una branca d’arbre en què s’acomoda la figura i s’emfasitza un cert primitivisme i una voluntat de retorn a les societats preindustrials.

La gata rosa

Hermen Anglada-Camarasa
1908-1910
Oli sobre tela
103,70 x 190,30 cm
Col·lecció particular. Foto: © Christie’s Images / Bridgeman Images

Actualment observem La gata rosa en el seu estadi final; això no obstant, en una primera versió, l’obra era un retrat de Georgette Leroy, alumna d’Anglada a París i esposa d’Alberto López Buchardo. Segons la retratada, l’artista havia realitzat l’obra amb el desig de mostrar als seus deixebles de París que podia fer una obra allunyada del colorisme vibrant que fins aleshores s’havia vist en la seva producció. Després de ser exposada a Buenos Aires el 1916, el quadre va tornar a l’estudi del pintor, el qual va substituir el rostre de Georgette per un d’anònim, probablement per donar a l’obra un aspecte més proper a la Belle Époque. L’any 2006 La gata rosa, una de les més apreciades per l’artista, va assolir el rècord de ser l’obra d’art venuda més cara en subhasta pública a Espanya, ja que va assolir, a través de la casa Christie’s, els 3 milions d’euros.

Autor desconegut. Fotografia del primer estat de La gata rosa, entre el 1908 i el 1911. Arxiu família Anglada-Camarasa, Port de Pollença.

Retrat d’Adelina del Carril de Güiraldes

Hermen Anglada-Camarasa
c. 1920-1922
Oli sobre tela
185,5 x 201 cm
Col·lecció Anglada Camarasa. Fundació «la Caixa»

L’obra és un retrat de l’esposa de l’escriptor argentí Ricardo Güiraldes, gran amic d’Anglada-Camarasa. Pintat a l’inici de la dècada del 1920, el quadre, propietat de la retratada, va estar sempre al taller del pintor. Tot i que es va concebre com un retrat, el pintor va concedir el mateix protagonisme tant a la figura com al paisatge mediterrani que l’embolcalla. Des del 1914 l’artista havia establert la residència a Mallorca, i va ser aleshores quan la seva pintura va abandonar la llum nocturna per acollir-se a la diürna, arraconant les representacions de dones per capturar l’esplendor virginal del paisatge balear.

Autor desconegut. Fotografia d’Adelina del Carril de Güiraldes,
c. 1920. Arxiu família Anglada-Camarasa, Port de Pollença.

Hermen Anglada. Fotografia d’un pi de Formentor, c. 1920. Arxiu família Anglada-Camarasa, Port de Pollença.

31.-anglada-a-mallorca

Autor desconegut. Anglada-Camarasa retratat a la badia de Port de Pollença, Mallorca, 1922.
Museo Gauchesco Ricardo Güiraldes, San Antonio de Areco, Argentina.

Anar a la part superior de la pàgina Anar a la part superior de la pàgina
Anar a la pàgina de venda d'entrades Anar a la pàgina de venda d'entrades Entrades Anar a la pàgina del formulari per rebre el butlletí Anar a la pàgina del formulari per rebre el butlletí Newsletter Anar a la pàgina del formulari de contacte per enviar un missatge Anar a la pàgina del formulari de contacte per enviar un missatge Contacte

A Decrease font size. A Reset font size. A Increase font size.