L'escultor Marcel Martí (Alvear, Argentina, 1925 - Palafrugell, 2010) va gaudir d'un ampli reconeixement internacional amb una obra basada en investigació de la forma, en un equilibri constant entre la figura i l'abstracció. La seva llarga trajectòria es va iniciar a finals dels anys 40 i beu tant de l'influx d'artistes més preocupats pel volum i el buit com Henry Moore i Juli González, com de l'informalisme i constructivisme. En les seves obres hi ha una tensió entre el buit i el ple, molt orgàniques, amb referències puntuals a la figura, i una investigació de les possibilitats de materials diversos com la fusta, el ferro, el marbre, la pedra, el polièster o la fibra de vidre.