Joan Vilacasas (Sabadell, 1920 - Barcelona, 2007) va ser un creador polifacètic que tant es va dedicar a les arts visuals com a la literatura. Format a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, va formar part del grup Cenacle. A París va rebre la influència de Picasso i Klee i des del postimpressionisme va evolucionar cap una abstracció molt especial, creant, tant en pintura com en ceràmica, les anomenades planimetries, composicions geomètriques que recorden els plànols urbanístics, com aquesta obra feta amb argila.
Als anys 60 va destacar especialment per les seves novel·les, on sovint denuncia amb un humor amarg el món de l'art i els seus grups de pressió: Doble blanc (1960), Matèria definitiva (1961), Operació viaducte (1962), Nnoba fygurassió (1965), Jourdain 65 (1966) i Aiguafort del XII (1966). També va escriure nombroses obres teatrals i per a la televisió (Marta sempre, Marta tothora) i per a Joan Capri.
