Inauguració

Una nova proposta expositiva del Museu d’Art que ha de servir per a continuar posant en valor i recuperant les grans oblidades de l’art: les artistes. Gràcies a la recerca i treballs de la comissaria de la mostra, impulsats al llarg de dos anys pel Museu d’Art i realitzats per la historiadora de l’art Elina Norandi, es podran recuperar alguns nom d’artista i tenir un primer estat de la qüestió  sobre les estudis i catalogació de les obres d’algunes d’elles, en concret, les que es van vincular d’una manera o altra amb la revista Feminal

La revista Feminal es va fundar a Barcelona com a suplement de la publicació La Il·lustració Catalana durant poc més de deu anys, des d’abril de 1907 fins a desembre de 1917. Va ser la primera revista dirigida i escrita, majorment, per dones, que va veure la llum a Catalunya. Es va iniciar com una idea de l’escriptora i musicòloga Carme Karr (1865-1943), qui va exercir com a directora de la revista durant tots els anys de la seva publicació. En les seves editorials s’albira el pensament ideològic de les dones que intervenien: dones burgeses conservadores i catòliques, que mai perdien de vista el seu rol de mares i esposes, però que apostaven decididament per la intervenció de les dones en l’espai públic, així com per l’educació per a totes les dones i per la creativitat femenina.

La mostra vol recuperar de l’oblit, estudiar i posar en valor el gran nombre de dones artistes que van apareéixer a la revista i que han caigut en el silenci de la història. Aquest és precisament l’eix vertebrador del disseny expositiu: silenci trencat (les artistes que avui són més conegudes – Lluïsa Vidal, Laura Albéniz, Lola Anglada i Mela Muter -, com a resultat de la feina d’investigació de diverses historiadores de l’art); “Silenci remorós”,  les poques obres que es conserven o que s’han pogut localitzar de la majoria d’artistes; i “Silenci íntim”, són obres inèdites, la memòria de les quals s’ha pogut recuperar com a resultat de la feina de comissariat de la mostra, conservades per familiars i hereus. Hi trobarem, entra altres, Francisca Rius i Sanuy, Aurora Folquer Pedret i Pilar Montaner Maturana.