L'obra d'Andrea Vaccaro (Nàpols 1604-1670) es va caracteritzar per un llenguatge, ple d'inventiva i creativitat, destil·lat a partir de les propostes més renovadores del naturalisme i del classisme barroc. Va ser un artista de molt èxit en el seu moment i moltes de les seves obres van ser exportades al Regne d'Espanya per a bastir palaus i residencies nobles. Aquest pintura coincideix amb el període de producció més notable, entre el 1635 i el 1660. En ella s'hi descriu, de manera velada, la història incestuosa de Lot embriagat per les seves filles, després de la destrucció de la ciutat de Sodoma i de la conversió de la seva dona, Sara, en estàtua de sal, ambdues visibles al fons esquerra de la composició. Aquest pintura forma part d'un conjunt d'obres dipositades a Girona pel Museu del Prado al final del segle XIX i havia format part de les col·leccions reials.
