Antic Hospital de Santa Caterina
Al cor de Girona, entre la plaça Catalunya i l’avinguda de Jaume I, s’aixeca l’antic Hospital de Santa Caterina, un edifici barroc amb gairebé quatre segles d’història. Destinat a funcions hospitalàries i caritatives des del segle XVII, va estar actiu fins al 2004. El 2013 el Govern el va declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Avui en dia és la Seu de la Generalitat de Catalunya a Girona.
Des del Museu d’Art de Girona gestionem els espais patrimonials més singulars de l’edifici, que permeten descobrir la història i l’arquitectura de l’edifici.
L'Espai d'Interpretació
Un espai museogràfic que combina restes arqueològiques, maquetes i fotografies antigues que ajuden a interpretar el creixement del barri del Mercadal, la construcció de l’hospital, la seva evolució històrica i la relació amb la ciutat de Girona.
Antiga Capella i El gran dia de Girona
L’antiga capella de l’hospital, inaugurada el 28 de desembre de 1979, ha estat rehabilitada i convertida en l’Auditori Josep Irla. Era l’espai religiós de l’hospital, d’una sola nau amb volta de canó i decoració austera de l’estil barroc.
Acull l’obra El gran dia de Girona (1863-64) de Ramon Martí Alsina, un dels quadres més grans i espectaculars de la pintura catalana, dedicat al setge de Girona de 1809.
Antiga Farmàcia
Construïda a finals del segle XVII, és un dels pocs exemples de farmàcia hospitalària històrica conservats en el seu context original. La volta d’aresta està decorada amb pintures del segle XIX amb al·legories galèniques. Conserva una col·lecció extraordinària de 362 pots de ceràmica i 86 pots de vidre bufat, material quirúrgic dels segles XVII i XVIII, i un fons bibliogràfic de 162 obres. Va estar activa fins al 2004.
Pati de les Magnòlies
Un dels espais més emblemàtics de l’edifici, caracteritzat per les deu magnòlies i els tons ocres dels esgrafiats de les parets. De planta rectangular, actuava com a distribuïdor de les dependències hospitalàries i contribuïa a la il·luminació i ventilació. El 1928 s’hi van incorporar els esgrafiats de Josep M. Busquets.
Vestíbul institucional Narcisa de Caramany i Fontdevila
Es tracta d’un gran espai rectangular que actua com a distribuïdor de les diferents ales de l’edifici. Destaca pels arrambadors ceràmics del segle XVII, atribuïts al taller barceloní dels Passoles, i per les voltes de canó rebaixades amb llunetes. Des del 8 de març de 2019 porta el nom de Narcisa de Caramany i Fontdevila, que el 1781 va instituir la Fundació de la Casa de la Convalescència.
