L’any 2018 el Departament de Cultura va adquirir en subhasta una obra de Celso Lagar, El tren de França (1915), que es va incorporar a la col·lecció del Museu d’Art de Girona. Aquesta oli sobre tela, de 70 x 89 cm, representa una vista de la ciutat de Girona amb la torre i l’absis de Sant Pere de Galligants a primer pla, i amb un tren que mena a França. El quadre és una de les cinc obres que Lagar va pintar durant una estada a Girona. Tres anys més tard, l’exposició «Celso Lagar i Hortense Bégué. Els anys catalans (1915-1918)», comissariada per M. Lluïsa Faxedas, professora d’història de l’art a la Universitat de Girona, ha sortit a la llum. La mostra fa una revisió de l’obra de l’artista salmantí entre 1915 i 1918, coincidint amb la seva a estada a Catalunya. Incorpora també un àmbit dedicat a la seva companya i escultora Hortense Bégué, comissariat per María José González.
Celso Lagar (Ciudad Rodrigo, 1891 – Sevilla, 1966) va arribar a París l’any 1911, gràcies a una beca de l’Ajuntament de Ciudad Rodrigo. Allà hi va conèixer Hortense Bégué (Cauvós, 1890 – París, 1957), que s’hi havia traslladat l’any 1909 per formar-se en escultura. Ambdós artistes van arribar a Barcelona cap a finals del 1914, fugint de la Primera Guerra Mundial. Al llarg del trienni català, van fer estades complementàries a París, Madrid, Bilbao i Galícia, i van celebrar diferents exposicions a Barcelona, Girona, Madrid i Bilbao. Van publicar dibuixos en revistes culturals catalanes i van estrènyer vincles amb figures de l’avantguarda catalana com Salvat-Papasseit, Junoy, Barradas o Torres-García. A Catalunya, Lagar va desenvolupar el planisme.
El catàleg que acompanya l’exposició comprèn un total de sis articles escrits per especialistes en Lagar i Bégué. Obre aquesta part un article de Faxedas, que fa una revisió dels anys de Lagar a Catalunya. La segueix un article de González, que rescata de l’oblit la figura de Bégué i la seva obra de temàtica animalista. També hi ha estudis d’Iván García, que realitza una selecció historiogràfica centrada en les fites assolides per Lagar entre 1910 i 1920; Eva Vàzquez, que ressegueix la Girona de 1915 en la qual el matrimoni va residir sis setmanes; Begoña Farré, que aprofundeix en el concepte de primitivisme en l’art català de la dècada de 1910; i Isabel García, que contextualitza Lagar a la primeria de l’avantguarda espanyola. El catàleg recull el centenar d’obres i materials documentals que es poden veure a la mostra; un conjunt de quaranta fitxes aporten segones lectures d’obres exhibides. Tots els textos són en català, amb traduccions al castellà i l’anglès. Una acurada selecció bibliogràfica tanca el catàleg.
Cristina Ribot Bayé
Coordinadora del catàleg
El catàleg es pot comprar a la botiga del Museu d’Art i també en línia a la llibreria de la Generalitat de Catalunya.
