Coincidint amb el centenari del naixement de l’artista Concha Ibáñez (Canet de Mar, 1926 – Barcelona, 2022), el Museu d’Art de Girona dedica una exposició central en la commemoració de l’efemèride.
Ibáñez, filla d’una família procedent d’Almeria, es va formar a l’Escola d’Art del barri del Poble Nou i, ja amb trenta anys, a la Llotja. La seva carrera professional la va iniciar tardanament, en la dècada dels anys 1960, i, des de llavors, seran nombroses les seves exposicions individuals i col·lectives, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol o a diverses ciutats estrangeres.
En la seva obra el paisatge serà un motiu central. Els elaborava amb un particular mètode de treball: durant els seus viatges feia tota classe d’estudis i esbossos i, una vegada de retorn a Barcelona, els pintava en sèries. Lluny del paisatgisme tradicional, Ibáñez elabora una original visió dels llocs visitats, on la síntesi de les formes i el cromatisme reduït esdevenen una marca d’estil.
Els seus paisatges, que a vegades arriben a fregar l’abstracció, ens embruixen amb la seva particular manera de transformar la realitat per oferir-nos un reflex de la seva manera d’estar en el món. Un món en el qual la mostra pretén indagar també a través de l’exhibició dels seus gravats, documentació original i objectes que li van pertànyer.
