Costa Brava. La descoberta del paradís (1870-1936). De Blanes al Cap de Creus, identitat d’un paisatge.
Dates: Del 15 d’abril de 2023 al 17 de setembre de 2023
Inauguració: Dissabte 15 d’abril, a les 12 h
Comissariat: Mariona Seguranyes
Producció: Museu d’Art de Girona
Presentació
Francesc Miralles (València, 1848 – Barcelona, 1901). A la platja. 1882. Oli sobre fusta. 41 x 32,5 cm
Propietat del Cercle del Liceu. Fotografia: Fotogasull
De Blanes a cap de Creus, identitat d’un paisatge
L’exposició al Museu d’Art de Girona, amb el subtítol De Blanes a cap de Creus, identitat d’un paisatge, és fruit d’una recerca de més de tres anys i proposa un itinerari ordenat geogràficament pels moments i els llocs des d’on els artistes van contribuir, voluntàriament o de manera accidental, a anar conformant i consolidant la marca «Costa Brava». Presenta una seixantena de quadres i documents de prop de 50 artistes que, des de 1870 fins a 1936, van fer de la Costa Brava un subjecte de la seva obra i, en alguns casos, la plasmació d’un ideal.
Les obres provenen de nombroses col·leccions particulars i institucions del país, com Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid, Museo Sorolla, Madrid. Museo Carmen Thyssen Málaga, Museu de Montserrat o Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. I també hi són presents documentació de la Biblioteca de Catalunya, Biblioteca Carles Fages de Climent i dels diversos arxius de les diverses localitats de la Costa Brava, com Arxiu de Blanes, Arxiu de Palafrugell, Arxiu de Tossa de Mar, entre d’altres.
De la costa brava a la Costa Brava, en sis àmbits expositius
L’exposició, a través de 6 àmbits expositius, recorre el naixement del concepte Costa Brava i posa de manifest de quina manera els artistes el van alimentar a través de les seves obres.
El primer tracta “La Costa Brava abans de la Costa Brava” amb una nodrida selecció d’obres d’artistes, paisatgistes i pleinairistes, que van transitar buscant inspiració la costa nord abans de ser batejada com a Costa Brava. En son exemples els dibuixants Lluís Rigalt o Hedwige Alphonse Delamare, i els paisatgistes Modest Urgell, Baldomer Galofre, Joan Roig i Soler, Jaume Vilallonga, Fèlix Mestres o Francesc Miralles. D’aquest primer àmbit destaca un quadern de dibuix, fins ara inèdit, de Ramon Martí Alsina, que testimonia l’estada a Sant Feliu de Guíxols de l’artista, el 1892, o la pintura Costa amb penya-segats i mariscadors, de la col·lecció Thyssen, un paisatge del cap de Creus, que ha pogut ser ara identificat com el rec de la Calç, a cala Jóncols i que és el testimoni directe del pas de Martí Alsina pel cap de Creus.
De l’àmbit “Un bateig ideològic” destaca una carta i una postal de Bonaventura Sabater adreçada a Eugeni d’Ors, escrites el 1915 i 1916 respectivament des de la finca el Paradís, a Fornells que assenyala aquest espai com un dels lligats íntimament amb la Costa Brava.
L’àmbit “Pintors a la Costa Brava. Constructors d’identitat”, està dedicat a tots aquells artistes que van contribuir a la creació imaginària de la Costa Brava i la seva difusió. Per una banda hi son recollits els artistes que elaboren les seves obres conscientment en la línia d’idealització d’arrels hel·lèniques i identificació de país amb aquesta part de costa enllaçada amb la ideologia inicial de Costa Brava, germana de la noucentista, com són, entre d’altres, Joan Llaverias, Joan Junceda, Nicolau Raurich, Joan Llimona o Joan Colom.
També hi són aplegats els artistes que, un cop han elaborat la seva obra, els crítics o escriptors identifiquen allò que han pintat com a Costa Brava. És el cas de Joaquim Mir, Francesc Gimeno, Baldomer Gili Roig o Josep Mompou, entre d’altres.
Una fotografia inèdita dels entorns del Mas Juny amb Josep Maria Sert, Salvador Dalí, Gala i Dorothy Webster, muller de Nicholas Woevodski, entre d’altres, ens aporta el que era la Costa Brava en els anys trenta, un punt de trobada a nivell d’Europa.
Els dos àmbit finals estan dedicats a dos focus artístics de gran rellevància a la Costa Brava, Tossa de Mar i Cadaqués, cap de Creus. En aquests dos punts de confluència artística hi acudeixen tot un seguit de creadors, al marge absolutament d’aquest concepte de país, a la recerca purament de llum i natura. És el cas dels que opten pel camí de l’avantguarda com Salvador Dalí, Picabia o André Masson que acaben en aquestes localitats de la Costa Brava per relacions d’amistat entre els mateixos pintors o bé perquè ja existien uns canals de promoció de la Costa Brava i uns hotels portats per estrangers que facilitaven les rutes de comunicació per Europa, com és el cas de Tossa de Mar.
L’exposició es clou amb l’àmbit “Destrucció del paradís. Els primers crits d’alerta” dedicat a la conferència de pro-Costa Brava del 1935, d’on va sorgir el Patronat de la Costa Brava, amb la finalitat de protegir-la i posar límits al seu creixement. Però malauradament la Guerra Civil va tirar per terra totes aquestes bones intencions. Les paraules de Rafael Benet, escrites en motiu de la conferència Pro-Costa Brava clou la mostra: «Res de grans hotels. Res de plantacions massa compostes. La Costa Brava no vol soroll. Una mica més d’higiene: una mica més de polidesa i prou».
Enric Moneny (Barcelona, 1903-1973)
Empúries, la ciutat grega de la Costa Brava, 1934
Litografia. 100 x 62 cm. Museu d’Arqueologia de Catalunya – Empúries. Fotografia: J. Curto
Laureà Barrau (Barcelona, 1863 – Santa Eulària des Riu [Eivissa], 1957)
Tossa de Mar, 1908. Oli sobre tela. 78 x 100 cm. Museu d’Art de Girona, núm. reg. 138.820. Dipòsit del Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya
Fotografia: Rafel Bosch
Dues exposicions i un catàleg
Costa Brava. La descoberta del paradís 1870-1936, és un projecte, ideat i liderat pel Museu d’Art de Girona i compartit amb Museu de l’Empordà que es desdobla en dues exposicions, una a Girona i l’altra a Figures. Les dues mostres comparteixen imatge gràfica, disseny museogràfic i un únic catàleg, el primer de la trilogia expositiva, que recollirà la totalitat de les obres d’ambdues exposicions, la del Museu d’Art de Girona i la del Museu de l‘Empordà de Figueres.
El catàleg incorpora textos de la comissària i historiadora de l’art, Mariona Seguranyes i de les també historiadores de l’art Susanna Portell i Gloria Bosch, els d’aquestes dedicats a la Tossa de Mar de primers del segle XX, pol d’atracció de rellevants artistes europeus durant el període d’entreguerres mundials.
Amb l’objectiu d’ampliar la informació i l’experiència a l’exposició, s’ha produït una audioguia gratuïta amb el que es podran endinsar en el món d’ambdues mostres, la del Museu d’Art de Girona “De Blanes al cap de Creus, identitat d’un paisatge”, i l’exposada en el Museu de l’Empordà de Figueres “Quan Cadaqués era una festa”.
