Daniel Gasol, guanyador de la 1a beca Berta Casas, presenta la seva recerca sobre el col·lectiu Vídeo Nou

«Vídeo Nou: mediació artística durant el post-franquisme» és el projecte guanyador de la beca que impulsen la Fundació Atrium Artis i Bonart Cultural, amb la col·laboració de la Fundació Lluís Coromina i el GEiEG, per promoure la recerca sobre art contemporani

Girona, 19 de maig de 2021

El Museu d’Art de Girona ha acollit avui la presentació del projecte Vídeo Nou: mediació artística durant el post-franquisme, de l’artista Daniel Gasol, distingit amb la I Beca Berta Casas. L’acte ha comptat amb la presència del propi artista, Daniel Gasol; Antoni Bou, president de la Fundació Atrium Artis; Francesc Cayuela, president del Grup Excursionista i Esportiu Gironí – GEiEG; Ricard Planas, editor de Bonart Cultural i director de la Fundació Lluís Corominas; Carme Clusellas, directora del Museu d’Art de Girona; Montse Badia, crítica d’art i directora d’A*DESK i Mariàngels Cedacers, regidora de Ciutadania i Dinamització del Territori de l’Àrea de Drets de les Persones de l’Ajuntament de Girona.

El col·lectiu Vídeo Nou

El projecte gira entorn de la recerca i investigació del col·lectiu Vídeo Nou, un grup d’artistes multidisciplinars nascut a Barcelona a finals dels anys 70. Doctor per la Universitat de Barcelona des del 2015, el treball artístic de Daniel Gasol se centra en qüestionar discursos dominants sobre temes com la identitat, el treball, la classe social o el consum, entre d’altres. Amb el projecte Vídeo Nou: mediació artística durant el post-franquisme, Gasol proposa realitzar un estudi divulgatiu sobre el col·lectiu Vídeo Nou, un grup d’artistes nascut a partir de les Jornades de Vídeo organitzades per la Cámara Argentina de la Industria Cinematográfica (CAIC) a la Fundació Miró de Barcelona, l’any 1979.

El grup Vídeo Nou, format per un ampli espectre d’artistes de diversos àmbits (periodisme, sociologia, art, disseny, arquitectura o docència, entre d’altres), va realitzar diverses obres i va treballar sempre des del vídeo, entenent-lo com un medi de comunicació horitzontal, transparent, multidireccional i participatiu que qüestionava els relats informatius hegemònics que imperaven durant el post-franquisme.

D’aquesta forma, el projecte guanyador de la primera convocatòria Beca Berta Casas es centra en la recopilació d’informació gràfica i en la documentació i recerca dels treballs elaborats pel grup Vídeo Nou, molts dels quals no han estat mai publicats. La proposta de Daniel Gasol també inlcou la realització de diverses entrevistes als diferents membres del col·lectiu, amb l’objectiu de donar visibilitat a aquest grup d’artistes que es van convertir en mediadors artístics en el context local i global de finals dels anys 70 i principis dels anys 80. Tota aquest procés de recerca donarà lloc a un estudi monogràfic exhaustiu sobre el col·lectiu Vídeo Nou, que es presentarà públicament amb una publicació en paper que recollirà tots els materials gràfics i els continguts escrits de la investigació.

I Beca Berta Casas

El jurat de la primera convocatòria Beca Berta Casas va estar format per Montse Badia, crítica d’art i directora d’A*DESK; Carme Clusellas, directora del Museu d’Art de Girona; Ricard Planas, director de la revista Bonart Cultural i director de la Fundació Lluís Coromina, i Guillem Bou, de la Fundació Atrium Artis.

Tenint en compte les bases de la convocatòria, que es centrava en la recerca sobre art contemporani i es dirigia a artistes i investigadors que presentessin projectes per promoure activitats de divulgació, formació i investigació en àmbits culturals i científics, finalment el jurat ha atorgat la beca al projecte Vídeo Nou: mediació artística durant el post-franquisme per diversos motius. En primer lloc, la proposta de Daniel Gasol es tracta d’una iniciativa molt representativa d’un moment històric clau per entendre la situació actual de Catalunya, així com el potencial artístic que va néixer durant l’època del post-franquisme. A més, el projecte contempla l’estudi monogràfic d’un col·lectiu poc conegut però que té obres a les col·leccions del Museo Nacional Reina Sofía, el MACBA o la plataforma de distribució HAMACA, fet que demostra la seva rellevància a nivell històric, amb uns valors i unes idees que poden ressonar i servir d’inspiració per altres iniciatives i propostes més actuals. Finalment, el projecte de Gasol presenta una metodologia de treball molt coherent, amb una vessant de recerca personal i profunda, que donarà lloc a una publicació d’interès general que podrà ser desplegada en diversos formats i espais expositius.

El projecte de recerca Vídeo Nou: mediació artística durant el post-franquisme té una durada d’un any i comptarà amb la realització d’entrevistes, la recopilació de material gràfic i digitalització, l’escritpura de l’estudi monogràfic i la preparació d’una publicació que reculli tota la informació i documentació.