El Departament de Cultura adquireix una taula gòtica de Lluís Borrassà i una renaixentista atribuïda al Mestre d’Argelers

 

El Departament de Cultura, a través de la Direcció General del Patrimoni Cultural, ha comprat aquest dijous 25 de juny dues taules en subhasta, a través de l’exercici del seu dret a tempteig, per un import total de 83.000 euros. Totes dues peces es troben en un bon estat de conservació.

La primera és una taula de Lluís Borrassà, adquirida per 70.000 euros a la Sala Balclis de Barcelona, i representa la Decapitació dels familiars de sant Hipòlit. La taula procedeix del retaule de sant Llorenç, sant Hipòlit i sant Tomàs d’Aquino de la capella de Sant Llorenç de la catedral de Barcelona, un retaule paral·lel a la taula inèdita adquirida el passat mes de febrer pel Departament de Cultura, del mateix pintor procedent del retaule de santa Marta, sant Domènec i sant Pere Màrtir de la capella de santa Marta. La taula serà dipositada al Museu Nacional d’art de Catalunya per complementar la resta d’obra de Borrassà procedent de la Catedral de Barcelona que es conserva al Museu.

L’altra taula, adquirida per 13.000 euros a La Suite Subastas – Galería de Barcelona, representa un Davallament i s’ha atribuït, arran de la subhasta, al Mestre de la predel·la d’Argelers, actiu al Rosselló a principis del segle XVI. Una peça de gran interès artístic doncs ajuda a compondre el panorama artístic d’aquesta època a Catalunya. Serà dipositada al fons del Museu d’Art de Girona, on reforçarà el seu discurs sobre la pintura de l’època del Renaixement i permetrà aprofundir en la importància de la ciutat de Girona com un dels focus més importants de penetració del llenguatge renaixentista a Catalunya.

 

Taula de Lluís Borrassà

Procedent del retaule de sant Llorenç, sant Hipòlit i sant Tomàs d’Aquino de la catedral de Barcelona, aquesta taula, ja estava documentada com a obra del pintor gironí. Se’n conserva, entre diversos documents, el contracte que informa que la seva realització va ser pactada l’any 1419 amb el canonge Ferrer Despujol, que el seu cost era de 85 lliures barcelonines i que l’obra havia d’estar llesta per a la Pasqua de l’any següent. El conjunt és, doncs, una de les múltiples empreses abordades pel mestre en la seva darrera etapa professional, quan liderava un taller nombrós i especialment prolífic.

L’escena representada, la Decapitació dels familiars de sant Hipòlit, s’emplaça davant d’un artificiós fons arquitectònic de parets rosades i presenta el prefecte Valerià assegut en un tron a l’extrem esquerre de la composició. Enfront del mandatari, que està acompanyat per dos sequaços davant d’un ídol pagà, hi ha sant Hipòlit. Nimbat i vestit amb riques vestidures amb pells, aquest li dona l’esquena i adreça la mirada cap a la meitat dreta de la pintura.

Allí s’hi representa pròpiament l’ajusticiament dels familiars del sant en una composició agitada i atapeïda, integrada per nou personatges. Darrere, drets, els botxins dirigeixen les espases contra els màrtirs, que rauen agenollats. Veiem, per exemple, com a l’extrem dret un d’ells ja ha estat decapitat i sagna profusament o com, més al centre, un altre saig manté agafada pels cabells la dona que tot just acaba de degollar, segurament Concòrdia, la nodrissa del sant.

 

 

 

 

Taula del Davallament

Aquesta taula del segle XVI havia estat mal atribuïda a un mestre d’escola aragonesa. Es tracta d’una taula renaixentista, d’inici del segle XVI, que els historiadors de l’art Joan Bosch i Francesc Miralpeix de la Universitat de Girona han atribuït al Mestre d’Argelers arran d’un treball del professor Joaquim Garriga, també de la UdG. Un pintor mestre actiu al Rosselló al primer quart del segle XVI, conegut com a “Mestre de la predel·la d’Argelers” (o simplement com el “Mestre d’Argelers”, per l’existència d’una obra seva, conservada a l’església de Santa Maria del Prat d’Argelers). Les característiques estilístiques de la seva producció l’acosten a les del Mestre de Llupià, també actiu en aquesta mateixa zona geogràfica de la Catalunya Nord. Es tracta d’una interpretació fonamentada doncs presenta evidents coincidències estilístiques entre tots dos.

L’adquisició d’aquesta taula és important perquè pertany a un període de la història de l’art català, el Renaixement, prioritari en la política d’adquisicions de la Generalitat de Catalunya en tant que ha estat poc reconegut i estudiat i, per tant, encara escassament representat a les col·leccions públiques catalanes.

L’escena que representa, el Davallament, forma part de la vida de Jesucrist, i narra l’episodi situat a mig camí entre el Davallament i la Lamentació, que sovint s’anomena ‘Deposició de Crist’. En aquest marc narratiu, hi trobem la presència de les figures de Nicodem i Josep d’Arimatea, qui apareix de fons, al costat del Sant Sepulcre; mentre que Sant Joan Apòstol i Santa Maria Magdalena sostenen el cos de Crist, pel cap i pels peus, respectivament. El grup es completa amb les altres tres Maries (Maria, Maria Salomé i Maria Cleofàs), copsades en el moment que expressen el seu dolor per la mort de Crist a la creu. La composició s’emplaça enmig d’un paisatge proper a una ciutat, Jerusalem, amb abundant vegetació, núvols al cel i objectes dispersos per terra (corona d’espines, claus de la crucifixió o un flascó de perfum).

La cultura artística del pintor permet establir una datació de l’obra, propera al primer quart del segle XVI. En aquest sentit, els trets figuratius reflecteixen un moment d’hibridació; un període en el qual es fa palesa la influència dels corrents flamencs i germànics. Els referents visuals, d’adscripció als anteriors corrents, es complementen amb un gust per la descripció, que es manifesta en l’atenció pels detalls. També es força interessant l’intent, per part del pintor, de representar, amb versemblança, un registre sentimental que 11 du a deformar, lleument, l’anatomia de les figures per transmetre la mort i el dolor.