El Palau Episcopal de Girona
Mil anys d'història
El Palau Episcopal de Girona és un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, tant per la seva grandiositat com per la seva rica història, que s’estén al llarg de més de mil anys. Avui en dia, acull el Museu d’Art de Girona i s’alça imponent al costat de la catedral de Santa Maria, dominant la ciutat que s’ha anat expandint als seus peus.
La primera referència documental del Palau data de l’any 988, quan el bisbe Gotmar va adquirir una casa al comte Borrell, pròxima al palau original, del quan no es conserven restes identificables. A partir de l’episcopat de Guillem de Peratallada (1161-1168), l’edifici va començar a adoptar la forma d’un castell o palau fortificat, amb galeries, finestres cornelles, dues torres i el Saló del Tron. També es van construir espais emblemàtics que, actualment, formen part de les oficines i de les sales d’exposició permanent del Museu.
Al segle XVI, el Palau va experimentar diverses ampliacions d’estil renaixentista. Es van obrir grans finestres que exhibien les heràldiques dels bisbes promotors, mentre que l’interior adquiria un caràcter més residencial. Al segle XVII, els esforços es van centrar en bastir el sector que dóna a la Plaça Lledoners. Després dels danys patits durant els setges napoleònics (1808-1809), el Palau va ser restaurat i ampliat fins a assolir la seva dimensió actual.
Durant la Guerra Civil (1936), el bisbe va abandonar l’edifici i es va plantejar la creació d’un Museu del Poble. Després de la victòria franquista (1939), el Palau va recuperar la seva funció episcopal.
A més de la seva arquitectura i funció com a residència episcopal, el Palau va tenir un paper rellevant en la vida política i social de Girona. Va ser seu del Tribunal Eclesiàstic i encara conserva una antiga presó. A diferència d’altres presons de l’època, aquest era un espai acollidor que comptava amb àmplies vistes de la ciutat. Alguns religiosos condemnats van deixar inscripcions a les parets, com una que relata una reclusió durant 91 dies per un “accident fatal”: “no por el quoniam estuvi aquí / aunque muje fue causa tal / sí solo por accidente fatal / sí porqué 91 días viví ahí”.
El Palau també va acollir estades reials al llarg de la història. Al segle XIV, Pere el Cerimoniós va manar construir un pont de fusta que comuniqués la seva estança al Palau amb el Verger. Al segle XV, Ferran el Catòlic va visitar l’edifici, i al segle XVI es va col·locar l’escut de Carles V al Saló del Tron en record de la seva estada.
Avui, el Palau Episcopal continua sent un element central de Girona. Amb una història que es remunta a l’edat mitjana, ha deixat una empremta profunda en l’arquitectura i la vida de la ciutat. El Museu d’Art de Girona, que ocupa aquest edifici singular, ofereix una visió privilegiada del passat d’un palau monumental que ha estat testimoni de segles d’història.
Sabies que...?
El Tribunal Eclesiàstic va tenir la seva seu a l’edifici. Els clergues condemnats per pecats i delictes diversos eren reclosos a la presó, que encara existeix. Era un espai acollidor en comparació amb altres presons de l’època. No es tracta d’una “masmorra” fosca i humida, quasi subterrània, sinó que estava ubicada al quart pis de la torre principal, i oferia als condemnats àmplies visites sobre la ciutat. També hi consta l’existència d’una llar de foc per a l’escalf dels reclusos.
El Museu d'Art de Girona
El Museu d’Art de Girona conserva i exposa la col·lecció d’art més important del Bisbat i de la província de Girona. Situat al majestuós Palau Episcopal, al costat de la catedral, ofereix un recorregut únic per la història de l’art català, des del període romànic fins a les expressions artístiques del segle XX.
L'Antic Hospital de Santa Caterina
El Museu gestiona els espais patrimonials de l’Antic Hospital de Santa Caterina, actual seu de la Generalitat de Catalunya a Girona. L’edifici, d’època barroca, conté la farmàcia hospitalària dels s.XVII-XVIII, l’antiga capella on s’exposa el quadre El gran dia de Girona (1864-65), de Ramon Martí Alsina, el pati de les magnòlies i el vestíbul amb arrambadors del s.XVII.