Francisca Rius i Sanuy (1891-1967). Disseny i vida

Francisca Rius i Sanuy (1891-1967). Disseny i vida

Dates: Del 29 de novembre de 2025 al 6 d’abril de 2026

Inauguració: Dissabte 29 de novembre, a les 12 h

Comissariat: Domènec Ribot

Producció: Museu d’Art de Girona

Francisca Rius i Sanuy (Barcelona, 1891-1967), artista i dona, va ser una de tantes que va haver de transitar, i sobreviure, en una època i en un entorn poc favorable per al desenvolupament professional femení. La seva incipient carrera artística mostrava una especial sensibilitat i destresa tècnica i conceptual, i la seva obra primerenca semblava destinada a excel·lir en el disseny gràfic. Però, primerament, l’entorn familiar i social van limitar les seves aspiracions. I seguidament la Guerra Civil Espanyola i les circumstàncies polítiques posteriors van portar la seva trajectòria professional i artística a un final brusc.

De la seva obra en tenim un llegat limitat, conservat amb cura dins l’àmbit familiar. De la seva vida, i especialment d’un fragment d’aquesta, en conservem un document únic, un dietari escrit durant la Guerra Civil, adreçat al seu fill, i que publicat 70 anys més tard és un testimoniatge únic d’aquells temps.

D’ençà el 2009 s’han anat succeint petits reconeixements. Primer amb les edicions del Diari íntim que donarà lloc a referències en d’altres publicacions o fins i tot programes de televisió. Però sobretot gràcies a l’interès creixent pel paper de les dones en la nostra societat i les noves mirades de la historiografia de l’art.

De manera decidida hi ha contribuït el Museu d’Art de Girona, qui va presentar obra de Francisca Rius en la mostra “Feresa de Silenci. Les artistes a la revista Feminal, 1907-1917” de l’any 2022 i que presenta ara aquesta mostra individual dedicada a l’artista.

Una exposició que pretén fer pública la trajectòria vital i creativa de Francisca Rius, posar de relleu l’interès de la seva obra, però també fer evident com de difícil resultava per una dona, a primers del segle XX, esdevenir una professional de l’art. I com de silenciades van acabar essent les seves obres, les seves veus i les seves vides.

Francisca Rius i Sanuy (Barcelona, 1891 – 1967)

Francisca Rius i Sanuy va ser una dibuixant i pintora del primer terç del segle XX. Va néixer a la ciutat de Barcelona, l’11 de desembre de 1891. Va ser alumna de l’Escola de Llotja, entre el 1907 i el 1914, tot obtenint cada any diversos premis i diplomes, a més a més de la Medalla de plata, atorgada per l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, l’any 1914.

Va concursar en l’exposició de Retrats i dibuixos antics i moderns, que va tenir lloc al Palau de Belles Arts de Barcelona (1910), amb el quadre titulat Carrer de l’Arc de Sant Francesc. L’any 1911 va prendre part en l’Exposición Nacional de Artes Decorativas celebrada a Madrid; i l’any 1913 torna a participar-hi on va obtenir una Menció honorífica pels seus variats i interessants apunts i composicions artístiques. I el 1914 va guanyar el premi extraordinari, de 500 pessetes, que l’Ajuntament de Barcelona concedia a alumnes de l’Escola de Llotja.

L’any 1914 va prendre part en la primera edició de l’Escola d’Estiu del Consell d’Investigació Pedagògica de la Diputació Provincial de Barcelona, dirigida per Eladi Homs, com a professora en l’especialitat de “Aplicació del dibuix a l’ornamentació i estilització”. Aquest mateix any, la revista Feminal, li va dedicar un reportatge monogràfic titulat “Una artista de mèrit” on destaca el seu art de l’estilització.

En aquestes mateixes dates, també va portar la direcció artística dels treballs del Patronat d’Obreres de l’Agulla, fundat per l’escriptora Dolors Monserdà, així com els de La Llar (Escola de la Dona i Residència per a Estudiantes), dirigits per Carme Karr, tot realitzant dins la seva especialitat nombrosos treballs decoratius i ornamentals aplicats a labors tèxtils.

El 1916 es va casar amb Josep Ribot i Calpe, també dibuixant i il·lustrador. En els anys successius va tenir sis fills, dels quals només sobreviurien quatre.

Als anys 20, ingressà com a professora a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, fundat i dirigit per Francesca Bonnemaison, on treballarà fins el 1936. Durant la guerra, continua treballant al mateix centre, però ara gestionat per la Generalitat de Catalunya i amb el nom d’Escola Professional de la Dona, on va impartir classes fins el gener del 1939.

Durant la Guerra Civil, arran de la mobilització del seu fill, va escriure un dietari sobre la vida quotidiana a la rereguarda on descriu el dia a dia de la seva família i de la societat barcelonina en general. El final de la Guerra Civil, l’any 1939, va suposar el truncament de la seva carrera artística i professional. Va morir a Barcelona, el 24 d’octubre de 1967, a l’edat de 75 anys.

L’exposició inclou activitats complementàries, com visites comentades.

Visita comentada amb el Servei Educatiu del md’A

• Dissabte 13 de desembre, a les 11.30 h