Pels volts de 1327 el mestre Joan de Tournai havia obrat el sepulcre de Sant Narcís, patró de Girona, amb alabastre de Beuda (a prop de Besalú), i l'any 1340 el rei Pere el Cerimoniós escollí aquest material com a preferent en l'elaboració dels panteons reials del monestir de Poblet. A partir d'aquell moment la demanda de pedra de Beuda es disparà, i es convertí en el material preferent escultòric al Principat de Catalunya i corona d'Aragó per a l'escultura monumental. Un dels mestres encarregats dels sepulcres de Poblet fou el normand Aloi de Montbray, que des de 1337 estava treballant a Saragossa en la confecció de la tomba de la mare del rei, Teresa d'Entença.
L'any 1350 el canvista (banquer) Francesc de Savarrès encarrega a Aloy un grup de 9 figures de 8 pams d'alçada representant el Sant Enterrament de Jesús, i que anava destinat a l'església de Sant Feliu de Girona. La figura estudiada és, probablement, Maria Magdalena, de la que surten els llargs cabells ondulats com a tret distintiu. La disparitat formal entre algunes de les peces del grup, i les darreres referències documentals, han demostrat que a part d'Aloy van treballar en el conjunt els germans Ramon i Jaume Cascalls (a aquest darrer s'atribueix el Crist jacent, una de les obres mestres de l'escultura europea del moment).
El conjunt es mantingué sencer fins la construcció de la capella de Sant Narcís, ocasió en què fou desmantellat.
La guerra del Francès i altres fets del segle XIX contribuïren a la desmembració i destrucció parcial del grup, del qual només quedava la figura del crist jacent. El 1870 onze peces van ingressar al fons de la Comissió de Monuments. L'any 2001, arrel d'unes obres a la basílica de Sant Feliu, es van trobar diversos fragments de les figures perdudes, i alguns s'exposaren temporalment al voltant del crist jacent. Altres fragments van ingressar al Museu d'Art de Girona, i altres als magatzems del mateix, com a part de fons del Museu Diocesà. Entre els fragments conservats al Museu d'Art de Girona trobem aquest gran bloc d'alabastre, que representaria Santa Magdalena.
