Els frares carmelites arriben a Girona el 1292 i s'estableixen primer, de manera provisional, en una casa a l'interior del recinte emmurallat; el 1295 construeixen un convent vora el riu, extramurs, que dona nom a l'actual carrer del Carme. Des del 1568 el convent era la seu de la Confraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. Destruït el 1653, durant la guerra dels Segadors, s'optà per construir un nou convent dins els murs de la ciutat, al sector sud, on hi havia hagut el palau dels Margarit. La comunitat ja s'hi havia instal·lat el 1691. Les desamortitzacions del segle XIX van posar fi al convent, que va veure com es dispersava el seu abundant patrimoni artístic. Es considera que l'altar major del convent medieval estava presidit per un gran retaule de pedra calcària, del qual només hauria sobreviscut un fragment de predel·la (a la base del retaule), que fins a finals del segle XX es podia veure encastat a l'exterior d’un habitatge al núm. 1 del carrer Ramon Turró de Girona, i aquesta Marededéu, que podem considerar una de les imatges principals del conjunt.
La Verge de la Consolació o de la Misericòrdia es troba asseguda, amb les mans obertes en actitud protectora sobre quatre figures de frares carmelites suplicants, agenollats als seus peus. El conjunt s'emmarca amb un arc ogival trilobulat, definit per les ales estes de dos àngels que flanquegen la Verge. L'obra va ser realitzada vers 1415-1417 i s'ha atribuït al taller de Pere Oller, un dels millors artistes del denominat “gòtic internacional”, i autor d'algunes de les principals obres escultòriques de l'època, com el retaule major de la seu de Vic o els sepulcres del cardenal Anglesola (catedral de Girona), el rei Ferran I (monestir de Poblet) i Sança Ximenis de Cabrera (catedral de Barcelona). L'obra del Museu d’Art compta amb un estudi monogràfic del Dr. Joan Valero (“Un mes, una obra” 2010).
