Capitell de finals del segle XII, amb decoració de fulles d'acant i volutes, inspirat en els capitells corintis d'arrel clàssica. En la cara principal, es representa un guerrer dempeus, amb el cap descobert, protegit amb cota de malla i un escut, brandant una espasa amb la mà dreta. El guerrer és atacat per un monstre de grans proporcions però d'aspecte poc amenaçador. El tema del capitell és genèric, i comú en bona part de la iconografia oriental i occidental des de la creació literària de lluites de guerrers contra monstres. La narració més antiga d’aquest tema és la de Gilgamesh, rei d'Uruk, a Messopotàmia. Des d'un punt de vista al·legòric, el tema de la lluita de l'home contra el mal es reprodueix arreu, tant en claustres com portades o pintures murals i miniatures. Aquesta iconografia apareix amb diverses variants als claustres de la catedral de Girona i Sant Cugat del Vallès, sorgits del taller del mestre Arnau Cadell.
El monestir de Sant Pere de Rodes, esmentat ja al segle IX, va ser abandonat, saquejat i espoliat arrel de la guerra del Francès (1808-1814) i les desamortitzacions iniciades el 1835. El claustre romànic, d'on sembla procedir aquest capitell, va ser desmantellat pràcticament del tot. El Museu d’Art conté moltes altres peces procedents de l'abadia benedictina, entre d'altres, alguns fragments de la porta atribuïda al mestre de Cabestany.
