Gran sepulcre, format per una caixa rectangular i la seva tapa, amb la figura del jacent. La caixa, sostinguda per dos lleons exempts, conté un llarg epitafi al centre, flanquejat per dos escuts a cada costat amb les armes dels Cruïlles, un motiu heràldic que es repeteix als costats laterals. El jacent representa el difunt amb els ulls tancats, abillat per a la batalla, amb cota de malles cobrint-lo de cap a peus. Al seu torn la malla es cobreix amb un perpunt llarg al dors, i les cames amb un gran escut i plaques metàl·liques. Els peus descansen sobre un lleó dorment. Els braços es creuen a l'altura de l’abdomen i permeten veure una daga amb mànec decorat a la dreta i l'espai per posar una espasa real (encara es veuen els forats per col·locar-la) a l'esquerra. El blasó familiar apareix repetidament al coixí, el perpunt i l'escut.
La devoció de la família Cruïlles per l'orde dels framenors propicià la realització, dins el segon quart del segle XIV, del primer gran sarcòfag monumental amb jacent de caràcter nobiliari i cavalleresc conservat en terres de Girona. Jofre Gilabert de Cruïlles, mort el 1339, era un cavaller expert en l'art de la guerra, senyor de Cruïlles i Peratallada, protagonista en moltes campanyes militars dels reis Jaume II i Alfons III, i almirall de l'estol de Pere III el Cerimoniós.
La tomba procedeix del convent de Sant Francesc de Girona i va ser obrada abans de la consagració de la nova església conventual el 1368, ja que dos anys abans Bernat de Cruïlles, germà de Gilabert, manava al seu testament ser enterrat en el mateix lloc que l'almirall. Després de la desamortització de 1835 el conjunt sepulcral va ser col·locat al cementiri de Girona, i allà estigué, fins que el 1936 la Comissió de Monuments l'ingressà als fons del Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants.
