Almorratxa de vidre bufat incolor. Presenta el dipòsit bicònic, amb estrangulació profunda a la seva part inferior. A la part superior veiem quatre vessadors, cresteries i al centre un gallet cilíndric. El cos és sostingut per un peu circular de vidre transparent, afegit amb posterioritat.
A Catalunya la tradició del vidre bufat està documentada des d'època romana. A partir del segle XIV hi ha nombroses referències a tallers de vidre, que proliferen en altres indrets a partir dels segles XVI i XVII, com Girona capital, Romanyà de la Selva, la Jonquera, Solius, etc. Al segle XVIII la qualitat de les peces catalanes estava al nivell de la producció europea, inclosa la veneciana. L'abandó dels esmalts va deixar terreny a l’experimentació amb formes abarrocades i la utilització de vidre de diversos colors en una sola peça. Les almorratxes (paraula d'origen àrab) servien a les festes populars per a portar-hi olis i perfums, amb els quals es ruixava el públic, durant les celebracions.
