A partir d'una sola peça de fusta, buidada per la cara posterior, la marededeu d'Alp és una obra de bona qualitat, amb tècnica acurada, acabats fins i policromia d'època moderna, però amb l'original subjacent. Mare i fill mostren ulls grans i ametllats, celles altes i arquejades, nas estret i allargat i boca petita, dibuixant un lleuger somriure, així com un petit enfonsament al front, clot a la barbeta i sotabarba prominent. Duen corones troncocòniques emmerletades similars. Ambdues figures han perdut la mà dreta, però podem suposar que Maria elevava una esfera i l'infant feia el gest de beneir.
Aquesta peça respon al model iconogràfic de Sedes Sapientiae, molt emprat a l'època romànica, però busca fórmules que permetin expressar major moviment i naturalisme. Constitueix, per tant, una de les primeres manifestacions de l'escultura gòtica a Catalunya. S'adscriu plenament als cànons estilístics de l'anomenat Grup de Comenge, molt actiu cap al 1300 per tot l'àmbit territorial de l'antiga diòcesi de Sant Bertran de Comenge (Vall d'Aran i les altes valls dels departaments francesos de l'Alta Garona i Alts Pirineus) lluny, doncs, de la Cerdanya. No coneixem amb certesa quin fou el periple que portà aquesta obra fins a terres cerdanes.
La imatge compta amb un estudi monogràfic d'Elisa Ros i Carla del Valle ("12 mesos 12 obres" 2016)
