El terme lipsanoteca prové de la barreja dels mots leipsanon (restes) i theca (capsa o armari), i significa precisament recipient per guardar les restes, també anomenades reliquiae en llatí. Les lipsanoteques medievals estaven destinades a contenir les relíquies que eren inserides en una cavitat situada a l’ara o el suport de l’altar durant la consagració.
La peça consisteix en una capsa prismàtica amb les parets llises, tallada d’un sol bloc de pedra calcària i buidada interiorment per crear-hi un receptacle, on encara es conserven diversos fragments d’ossos suposadament humans. La tapa, plana i amb forma piramidal truncada, encaixa a la part superior. Tant la tapa com el receptacle porten una inscripció en caràcters altmedievals: «STEFANVST / M[E] IVSIT» i «SENIFREDVS P[RESBITE]R / M[E] FECIT», que es pot traduir «Esteve em va manar (fer)» i «Sunifred, prevere, em va fer».
L’església de Santa Coloma de Cabanelles ja apareix esmentada com a parròquia en una butlla de Benet VIII l’any 1017 a favor del monestir de Sant Esteve de Banyoles. El 1204 passà a jurisdicció de la canònica de Santa Maria de Lladó, distant a pocs kilòmetres.
