Una part essencial de l'alimentació medieval i moderna eren les sopes i tota mena de caldos, guisats i menges líquides o semilíquides. Del llatí diminutiu scutella (copeta, tasseta) sorgeix el mot català escudella, que va acabar donant nom a l'escudella, perquè sempre se servia en aquest tipus de recipient. Les "escudelles" de ceràmica són una de les peces típiques dels segles XV-XVII, i moltes d'elles estaven decorats amb línies de reflexos daurats, amb moltes menes de repertoris decoratius. Les principals fàbriques d'aquest tipus d'estris es trobaven al voltant de la ciutat de València, tot i que se'n devien produir en molts altres llocs, tenint en compte l'elevada demanda, perquè es podien trencar amb facilitat. El Museu d'Art compta amb una àmplia i variada col·lecció d'escudelles i altres peces ceràmiques, des del segle XIII fins al XX, procedent tant de poblacions de la diòcesi com de la mateixa ciutat de Girona.
