Aquesta pintura, de grans dimensions, és una al·legoria que representa el triomf de la religió cristiana sobre el paganisme. Un grup de cristians, encapçalats per la representació femenina de l'Era Cristiana, avança lluminós des de la dreta. L'acompanyen les tres virtuts teologals (fe, esperança i caritat), seguides dels primers cristians. Les representacions dels set pecats capitals completen l'al·legoria, que té com a rerefons la Roma pagana. Del Colosseu, escenari de martiris, en neix un arc de sant Martí que anuncia el canvi d'era. L'obra va participar a l'Exposició Nacional de Belles Arts a Madrid, el 1871 i va ser adquirida per l'Estat el 1874. Dos anys després, el 1876, el Museo Nacional del Prado la va dipositar al museu provincial de Girona juntament amb onze obres més d’autors contemporanis, la majoria catalans.
Joaquim Espalter i Rull (Sitges 1808 – Madrid 1880), va ser enviar pels seus pares a Montpeller a fer estudis comercials, per el 1823 va tornar a Barcelona per formar-se en pintura a l'escola de Llotja, on estigué fins el 1828. El 1833 s'establí a Roma i entrà en contacte amb els natzarens catalans, i el 1842 anà a Madrid, on realitzà la major part de la seva producció. Hi destaquen els nombrosos retrats de persones il·lustres i les decoracions fetes al Teatro Español (1848), el sostre del paranimf de la Universidad Central (1853-1858) i les del Congrés dels Diputats.
