Al fons de matrius xilogràfiques hi té un paper preponderant la iconografia religiosa. Aquesta és una escena de la Crucifixió, amb la creu de Crist sola, sense les dels lladres als flancs. En aquest cas, a més, la clàssica visió de Jerusalem en segon terme és substituïda per una visió idealitzada i poc realista de la ciutat de Girona. No obstant, es poden identificar alguns dels edificis, com un pont, els campanars de la Catedral i Sant Feliu, i el massís arquitectònic del Palau Episcopal.
El Museu d'Art de Girona conserva un dels fons de matrius xilogràfiques —gravats a la fusta— més importants d'Europa, amb més de 2.100 exemplars. La col·lecció, adquirida per la Diputació de Girona l'any 1986, prové de l'antiga impremta gironina Tipografia Carreras, fundada el 1860 i activa fins al 1952. Els Carreras van ser els darrers impressors gironins, hereus d'antigues nissagues establertes a Girona des del segle XVII a les quals van anar adquirint eines i matrius. La utilització d'aquestes matrius es va perllongar fins a mitjan segle XX, motiu pel qual aquest fons resulta encara més excepcional. El conjunt, extens i molt variat, és representatiu de la imatgeria popular catalana, que al llarg de 300 anys va il·lustrar un ampli ventall de llibres, documents i estampes populars.
