A partir del segle XI la veneració per sant Feliu a Girona es veu lentament desplaçada a favor de sant Narcís. Al segle XIII s'atribueix el miracle segons el qual durant el setge francès a la ciutat l'any 1285, unes mosques haurien sorgit del seu sepulcre causant una greu epidèmia en l'exèrcit francès, i obligant-lo a abandonar l'atac. Vers 1326 se li construí un magnífic sepulcre d'alabastre vidriat i policromat, i fou proclamat patró de la ciutat el 1387. Al segle XVIII el bisbe Tomás de Lorenzana impulsà la construcció d'una immensa capella neoclàssica al costat nord de la basílica de sant Feliu. En època moderna la imatge de sant Narcís, amb palma de martiri, mosques al voltant i abillat com a bisbe de Girona (l'original era bisbe de Jerusalem), martiritzat l'any 304), es va reproduir contínuament en estampes, goigs i llibres devocionals, a partir de gravats en pedra i fusta. Aquest exemple és una de les moltes xilografies que se li van dedicar entre els segles XVII i XIX.
El Museu d'Art de Girona conserva un dels fons de matrius xilogràfiques —gravats a la fusta— més importants d'Europa, amb més de 2.100 exemplars. La col·lecció, adquirida per la Diputació de Girona l'any 1986, prové de l'antiga impremta gironina Tipografia Carreras, fundada el 1860 i activa fins al 1952. Els Carreras van ser els darrers impressors gironins, hereus d'antigues nissagues establertes a Girona des del segle XVII a les quals van anar adquirint eines i matrius. La utilització d'aquestes matrius es va perllongar fins a mitjan segle XX, motiu pel qual aquest fons resulta encara més excepcional. El conjunt, extens i molt variat, és representatiu de la imatgeria popular catalana, que al llarg de 300 anys va il·lustrar un ampli ventall de llibres, documents i estampes populars.
