Pic Adrian (Moinesti, Romania, 1910 - Barcelona, 2008) va néixer a Romania però la seva famiìlia es va traslladar, l'any 1915, a Bucarest, on va cursar estudis de dret. Amenaçat primer pel nazisme i després pel comunisme, s’instal·la a Israel l’any 1951, després d’una època a París. El 1953, per recomanació de Pau Casals, s’instal·la a Barcelona on fa de la pintura la seva professió i s’integra totalment dins de l’art català de les segones avantguardes. El 1962 fa la seva primera exposició individual a la Galeria Syra. El 1966 va impulsar una exposició que sota el títol Tendència Essencialista es va celebrar a l’Institut d’Estudis Nord-americans de Barcelona i va reunir a altres pintors que ell considerava similars al seu llenguatge: Will Faber, Joan-Josep Tharrats i Joan Hernández Pijuan. L'essencialisme buscava un diàleg entre ordre, univers i música, amb un art molt depurat i essencial. Aquesta teoria acabaria concretant-se en la publicació del manifest Art Principial (1973), en el què declarava que tot el que el guiava era “el sentiment de bellesa matemàtica, l’harmonia dels números i les formes i l’elegància geomètrica”.
