Dins del moviment informalista a Catalunya, Daniel Argimon (Barcelona, 1929 - 1996) va cultivar una obra pictòrica basada en la manipulació de la matèria i l'ús del collage, donant com a resultat obres amb acabats tàctils. També va incorporar a les pintures elements que remetien a la realitat com objectes malmesos i deteriorats. En aquesta obra, en canvi, més antiga, es pot comprovar una certa influència del pop-art i el surrealisme. A principis de la dècada dels 80, va utilitzar el foc a les seves obres, que utilitzava no només com a element agressiu i destructor, sinó per transformar els materials emprats atorgant-los un nou significat i una dimensió estètica. Va ser un important gravador i va impartir classes de litografia a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona (Llotja). Personalitat compromesa políticament i socialment, va participar en la fundació de diverses associacions d'artistes dedicades a la defensa de la professió.
