Albert Ràfols Casamada (Barcelona 1923 - 2009) fou ser pintor i poeta, i un dels artistes catalans més polifacètics de la segona meitat del segle XX. Inicià els estudis d'arquitectura, però ràpidament es va decantar per les arts plàstiques gràcies al suport i la formació del seu pare, Albert Ràfols Cullerés. Integrant del grup dels Vuit, el 1948 participà amb Cuixart, Tàpies i molts altres en l’exposició a les Galeries Laietanes. Es va instal·lar a París el 1954 junt amb la seva muller, la també pintora Maria Girona. El 1962 començà a impartir classes a l'escola Elisava, i el 1967 va fundar Eina, que es convertiria en un dels referents de l'ensenyament de les Belles Arts. Va rebre els màxims guardons culturals a Catalunya, Espanya i França, i va celebrar exposicions arreu del món. L'any 2001 el MACBA li va dedicar una gran retrospectiva. Aquesta obra és un exponent del seu llenguatge depurat, dins de l'abstracció lírica.
