Pintor, gravador, escultor i escenògraf, Antoni Clavé (Barcelona, 1913 - Saint Tropez, França, 2005) és un dels artistes catalans més internacionals de la segona meitat del segle XX. Format a la Llotja de Barcelona, durant els anys de joventut, es guanyava la vida primer com a pintor decorador i després com a cartellista cinematogràfic. Al final de la Guerra Civil es va exiliar a França, on va viure fins a la seva mort, primer a Perpinyà, després a París i a Saint-Tropez. Des del principis dels anys 50, es va dedicar de ple a la pintura i va evolucionar per diversos estils: primer amb un realisme intimista, i després l'expressionisme i el simbolisme fins a acabar en l'informalisme i l'abstracció experimental. En la seves obres també és molt important el gest, així com la utilització del trompe-l'oeil, i d'objectes de rebuig. Va rebre diversos reconeixements internacionals, com el premi de la UNESCO a la Biennal de Venècia de 1956 i retrospectives al Museu Nacional d'Art Modern de París (1978) i al Pavelló Espanyol de la Biennal de Venècia (1984).
