Joan Ponç (Barcelona 1927 – Sant Pau, Alps Marítims 1984) es va formar inicialment al taller de Ramon Rogent i l'Acadèmia d'Arts Plàstiques de Barcelona. Va fundar el grup i la revista d'avantguarda Dau al Set (1948) junt amb Joan Brossa, Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Joan-Josep Tharrats i el filòsof Arnau Puig. Entre els fundadors, es considera el més fidel als principis del grup. El mateix any va conèixer Joan Miró. Després de visitar París i el Louvre, el 1953 s'instal·la al Brasil, on romandrà 11 anys. El 1964 tornà a Catalunya, i el 1970 s'instal·la a la Roca (mun. Vilallonga de Ter), on viu una etapa extraordinàriament prolífica. Bona part de la seva obra va girar a l'entorn de la màgia, alhora que plasmà com ningú el sofriment humà. A Protesta el dibuix quasi caricaturesc de l'Aiguafort sobre paper, amb un cert ressò dalinià, cedeix tot protagonisme al món del subconscient.
