Julián Grau Santos (Canfranc, Osca, 1937) és fill dels pintors Emili Grau Sala i Àngels Santos, i nebot del crític d’art Rafael Santos Torroella. El 1942 es trasllada amb la seva mare a Barcelona, on es forma a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. El 1955 guanya el primer premi de l'Exposició d'Art Universitari de Barcelona, i comença a exposar el 1957 a la Sala Libros de Saragossa, i guanya premis a Barcelona, Alacant i Madrid. Abans de complir els 25 anys, fa la seva exposició a la galeria Syra de Barcelona, i el 1978 es trasllada a viure a Madrid. La seva obra figurativa està influenciada pel postimpressionisme però amb una pinzellada expressionista que moltes vegades frega l'abstracció. Ha cultivat el retrat i sobretot el paisatge, com es pot veure en aquesta vista de Conca, ciutat a la qual està molt vinculat.
