Andreu Alfaro (València 1929 – Rocafort, Horta Nord 2012), és l'escultor valencià contemporani més important i amb més projecció internacional. El 1957 va formar part del moviment Parpalló, influït pels constructivistes de l'òrbita russa i l'obra del basc Jorge Oteiza. Una exposició de la Biennal de Venècia de 1966 li va donar ressò internacional, i a partir d'aquell moment va començar a experimentar amb elements metàl·lics, fins assolir la sèrie d'obres que li han donat una personalitat pròpia i característica. A la llarga, les obres amb barres ordenades segons fórmules matemàtiques, com aquesta Generatriu 6, es compliquen fins adquirir una profunda concepció de l'espai. Alfaro té obra pública a tot el món, sempre caracteritzada pel seu compromís amb la reivindicació política i social.
