Carlos Pazos (Barcelona, 1949) va estudiar arquitectura, disseny gràfic i història de l'art a l'escola Eina de Barcelona. Utilitzant tot tipus de llenguatges i disciplines (pintura, escultura, instal·lació, vídeo, fotografia, textos...) i molt polifacètic, és autor d'una obra que beu del neodadaisme, l'arte povera, el surrealisme i l'estètica de Marcel Duchamp i Andy Warhol. També ha incorporat sense complexos tot tipus d'elements de la cultura pop amb una estètica kitsch, però amb un fort sentit de la ironia que encobreix una forta crítica social. Pazos, a través d'obres construïdes amb objectes trobats, posa de manifest la ficció de qualsevol representació, com va fer a la sèrie Voy a hacer de mi una estrella, en la qual s'autoretratava a l'estil de diverses tipologies d'una estrella masculina. Va dirigir el saló de ball Cibeles, el cocktail-bar Bijou i el bar musical Je-rrix. També va actuar com a protagonista al film Es quan dormo que hi veig clar, de Jordi Cadena, sobre textos del poeta J.V. Foix. Juntament amb la seva esposa, Montserrat Cuchillo, ha creat la Fundació PazosCuchillo de Pazos.
