Albert Ràfols-Casamada (Barcelona 1923-2009) fou pintor i poeta, i un dels artistes catalans més polifacètics de la segona meitat del segle XX. Inicià els estudis d'arquitectura, però ràpidament es decantà per les arts plàstiques gràcies al suport i la formació del seu pare, Albert Ràfols Cullerés. Integrant del grup dels Vuit, el 1948 participà amb Cuixart, Tàpies i molts altres en l'exposició a les Galeries Laietanes. S'instal·là a París el 1954 junt amb la seva muller, la també pintora Maria Girona. El 1962 començà a impartir classes a l'escola Elisava, i el 1967 fundà Eina, que es convertiria en un dels referents de l'ensenyament de les Belles Arts. Al final de la seva etapa productiva, depura al màxim la pintura i se submergeix en un paisatge mental, a voltes oníric, com aquet Resplendor. Va rebre els màxims guardons culturals a Catalunya, Espanya i França, i va celebrar exposicions arreu del món. L'any 2001 el MACBA li dedicà una gran retrospectiva.
