Gabriel (Badalona, 1954) és un escultor amb un llenguatge molt personal que ha experimentat sense complexos amb tot tipus de materials, alguns gens convencionals, més enllà de les tendències de l’escultura contemporània. En les seves obres, com aquesta realitzada amb marbre, neó i una lupa, hi pot barrejar metacrilat, acer, fusta, alumini, marbre, neons, cables, pantalles de televisió o agulles. Al principi de la seva carrera, va utilitzar també materials més immaterials com l'aigua, el gel o la sang. Convençut que l'obra d'art ha de defugir l'emoció de l'artista i funcionar de manera autònoma, fugint també de l'espectacle. Ha publicat el llibre d'assaig Ultra la forma Autàrquica, l'art sense significat i el poemari La rossor de la tenebra.
