Considerat un dels fotògrafs més importants de Catalunya i l’Estat espanyol del segle XX, Francesc Català-Roca (Valls, 1922 - Barcelona, 1998) era fill de Pere Català Pic, un dels representants de l'avantguarda fotogràfica catalana. Des de ben jove, es va dedicar a la fotografia documental, amb una evident influència de Cartier-Bresson i el neorealisme, en una recerca constant de l'”instant decisiu”. El seu immens llegat d'imatges abraça temàtiques molt diverses: des de les fotografies turístiques que li va encarregar la Dirección General de Turismo de Madrid per promocionar el turisme a Espanya fins als fantàstics retrats d'artistes com Dalí, Miró -a qui va seguir especialment- o Tàpies, amb els quals tenia una gran complicitat. També va ser un extraordinari fotògraf d'arquitectura, sobretot d'edificis emblemàtics de Barcelona. Va realitzar pel·lícules com La Ciudad Condal en otoño o Piedras vivas, dedicada a la Sagrada Família. Va publicar diversos llibres i va exposar arreu del món. El 1983 va ser guardonat amb el Premio Nacional de Artes Plásticas del Ministeri de Cultura, per primera vegada concedit a un fotògraf, i el 1992 el guardó corresponent de la Generalitat.
