A finals del segle XVII hi havia establerts més de 100 mestres armers a Ripoll. La vila havia esdevingut el principal centre català de fabricació d'armes, tant blanques com de foc. L'enorme èxit va ser degut a l'antiga tradició en l'extracció i treball dels metalls, la força motriu de les aigües del Ter i del Freser, i el desenvolupament de la "farga catalana". Els ferrers ripollesos no produïen només per terres catalanes, sinó que exportaven els seus articles arreu de la Península, els països de la conca Mediterrània i a les colònies de Cuba i Mèxic. Tal com indiquen Roser Vilardell i Florenci Crivillé en el seu estudi monogràfic ("12 mesos, 12 obres" 2014), cal distingir entre les armes fabricades "en sèrie", bàsicament destinades a ús militar, i aquelles fetes per encàrrec de particulars, que podem considerar com a peces de luxe. Aquestes darreres, a banda de les tècnica aplicada, es distingeixen per la bellesa dels seus gravats. La diferència de preu entre unes i altres era considerable. Les decoracions d'argent afegides als flancs i al pom d'aquesta pistola indiquen que va ser fabricada per a un client distingit.
