Girona va ser una ciutat fortament emmurallada, i encara avui la seva silueta ve marcada en bona part pels vestigis de les fortificacions, bastides en diverses estapes durant l'època romana (república, alt imperi i baix imperi), dominació carolíngia (s. VIII-X), la zona de l'Areny (s. XIII), els regnats d'Alfons III (1327-1336) i Pere el Cerimoniós (1336-1387), etc. I en època moderna, els nombrosos baluards (s. XVI-XVII) construïts per a resistir els setges amb armes de foc. La inutilització de les muralles van convertir-les aviat en ruïnes bucòliques, que generaven paisatges periurbans d’un cert interès estètic, evocadors, també, dels temps passats. A finals del segle XIX encara romanien dempeus molts vestigis, com aquesta Porta de Figuerola, a la banda occidental de la ciutat.
Jaume Pons Martí (Gràcia, Barcelona 1855 – Girona 1931) es va introduir al món de la pintura de la mà del seu oncle, el cèlebre Ramon Martí Alsina. El 1870, amb només 15 anys, ja havia fundat una petita escola de dibuix i pintura, i el 1877 inaugurà la primera exposició a la sala Parés de Barcelona. El paisatge, el retrat i les escenes costumistes són les seves temàtiques més habituals, representades amb un realisme intemporal, lluny dels corrents artístics de l'època.
