Prudenci Bertrana (Tordera 1867 – Barcelona 1941) va ser especialment conegut com a escriptor per la seva obra Josafat (1906), ambientada a la catedral de Girona. Però també ha tingut ressò la seva obra pictòrica, centrada en el dibuix i el retrat (com el que va fer de Rafel Masó, i altres artistes i intel·lectuals del moment), o els paisatges urbans de l'entorn on vivia.
Aquest pintura és una de les seves obres més destacades. Datada vers 1913, coincideix en el moment just en què l'autor abandonava temporalment les ànsies de pintor per a dedicar-se plenament a l'escriptura. Un final d'etapa que coincideix amb el trasllat definitiu de Girona a Barcelona. La visió nocturna de les cases de l'Onyar, amb la catedral al fons, presidida per una gran lluna plena que accentua el reflex de les façanes al riu, en una simfonia de blaus i magentes. Una imatge que sembla il·lustrar la descripció que recull Bertrana en la seva novel·la autobiogràfica El vagabund, quan el protagonista contempla de nit la ciutat amb «la pintoresca renglera de cases velles i desiguals reflectida confusament en l'aigua espessa i calmosa del riu».
