Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona 1861 – Aranjuez 1931) és un dels grans i més polifacètics artistes catalans de tots els temps. Conreà la pintura, la literatura (en tots els gèneres), el col·leccionisme d'art i objectes, i el periodisme. Adquirí formació pictòrica al taller de Tomàs Moragas, i poc després va rebre la influència de Joaquim Vayreda, que li despertà l'interès pel paisatge natural i rural, i de Joan Roig i Soler, que li obrí el món del paisatge urbà.
Viatger incansable, Rusiñol va estar molt vinculat amb el territori gironí i especialment amb la ciutat de Girona, on va realitzar reiterades estades entre 1908 i 1920. En són testimoni diverses pintures amb vistes de la ciutat, com aquesta, vista des de la vall de Sant Daniel, on destaquen els murs de la catedral a l'esquerra i el campanar de Sant Feliu al fons, retallat en un cel de tarda. Rusiñol va pintar aquest mateix paisatge en diferents dies de l'any, i des de diferents enquadraments. L'obra va ingressar al fons de la Comissió de Monuments l'any 1917.
