Marià Vayreda i Vila (Olot 1853-1903) és un destacat escriptor i pintor català, actiu sobretot al darrer quart del segle XIX. És autor de dues de les obres més importants de la literatura catalana del 1900, la novel·la autobiogràfica Records de la Darrera Carlinada (1898) i la cèlebre La punyalada (1904), que no veié mai publicada perquè morí mentre en revisava les proves d'impremta. Però els seus inicis artístics són com a pintor, a l'ombra del seu germà Joaquim Vayreda (amb qui va treballar a la fàbrica d'imatgeria religiosa El Arte Cristiano). El 1882 va participar a primera exposició de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Tot i que mai va triomfar amb la pintura (a diferència del seu germà), alguns dels seus quadres, de caràcter sobretot costumista, han esdevingut icones de l'estil de l'Escola d'Olot. Un d’aquests és el "Ball del Gambeto a Riudaura", on retrata amb fidelitat precisa (fins i tot els elements arquitectònics de la plaça, alguns dels quals ja no hi són) la dansa tradicional més important del poble que, de fet, s'ha seguit ballant cada diumenge de Pasqua Granada, fins als nostres dies. L'obra compta amb un estudi monogràfic de Joan Sala i Plana ("12 mesos, 12 obres" 2014).
