Joaquim Vayreda i Vila (Girona 1843 – Olot 1894) va ser un pintor, polític i empresari, cabdal en el desenvolupament de la pintura paisatgística a Catalunya. Va rebre els primers ensenyaments a l'Escola de Dibuix d'Olot, dirigida per Narcís Pasqual, i després va entrar al taller de Ramon Martí Alsina, de qui fou col·laborador. A partir de 1865 es va donar a conèixer amb diverses obres exposades a les sales d'art del Passeig de Gràcia de Barcelona. El 1868 va fundar amb el seu mestre i amic Josep Berga i Boix (1837-1914) el Cercle Artístic d'Olot, i amb aquest mateix i el seu germà Marià Vayreda, escriptor de talent que també conreà la pintura, la fàbrica d'imatgeria religiosa El Arte Cristiano. D'ideologia conservadora i carlista, s'exilià de 1872 a 1875, circumstància que aprofità per residir un temps a París i imbuir-se de les obres de l'Escola de Barbizon, consagrada en la pintura del paisatge à plein air. De tornada va participar en l'organització del catalanisme polític moderat, i fou regidor a Olot i diputat a Girona. El 1922 se li dedicà una gran exposició retrospectiva a Barcelona, comissariada per Rafael Benet. En aquesta tela de primera època, Vayreda plasma la feina dels agricultors en el moment de la sega, possiblement al mes de juny, en un paisatge idealitzat de les valls garrotxines o algun indret proper.
