Durant el seu viatge de noces, l'arquitecte Rafael Masó va conèixer de primera mà alguns centres culturals europeus de creació recent. Tornat a Girona, l'any 1912, junt amb altres artistes, intel·lectuals i mecenes de la ciutat, va impulsar la creació d'una societat cultural que havia de ser un espai polivalent per a l'art, l'arquitectura, la música, la dansa i la literatura, creat amb la voluntat de difondre la modernitat i el treball dels artistes del seu temps. Es va decidir reformar un magatzem propietat del Dr. Modest Furest i Roca, inaugurat l'1 de juliol de 1913. La seu de la Societat Athenea va esdevenir un dels temples del Noucentisme, gràcies a esdeveniments importants com la lectura d'Auques i Ventalls, en la presentació del llibre de Josep Carner a Girona, l'exposició d'Esteve Monegal i la de Torné Esquius, la conferència de Puig i Cadafalch sobre les ruïnes d'Empúries, la de Llorenç Ribé sobre l'Eneida i la Guillem Busquets a l'entorn de les ciutats jardí. Després de diversos canvis d'usos, l'edifici s'enderrocà el 1971. Una part de l'entrada estava coberta amb rajoles que contenien motius diversos, extrets de la tradició clàssica, l'art medieval i l'artesania popular. Algunes desenes de rajoles van ser salvades per la Diputació de Girona i conservades després al Museu d'Art. Aquest grup complet es troba remuntat a l'interior de l'edifici de la Fontana d'Or.
Rafael Masó (Girona 1880-1935) va ser un dels arquitectes catalans més destacats de principis del segle XX. Admirador d'Antoni Gaudí, durant els seus estudis a Barcelona Masó es va integrar en el grup d'artistes i escriptors que crearien l'alternativa al Modernisme, és a dir, el Noucentisme. L'actitud cívica, el catalanisme, i el caràcter modernitzador i europeista que propugnava el Noucentisme van fer que Masó també es distingís com a poeta, urbanista, polític, i promotor de l'art i la literatura. Masó va viure a la Casa Masó fins el 1912, quan es va casar amb Esperança Bru, i sempre va treballar a Girona, per això la major part dels seus edificis són a la ciutat i a la seva àrea d'influència. A més de cases, xalets i blocs d'apartaments, va dissenyar tot tipus d'edificis, des d'escoles i hospitals fins a fàbriques i botigues, amb incursions en la reforma de masies i la restauració d'arquitectura medieval. Entre les seves obres més destacades a Girona, hi ha la Farinera Teixidor (1910), la Casa Masó (1911), la Casa Masramon a Olot (1913), la Casa Casas a Sant Feliu de Guíxols (1914) i la ciutat-jardí de s'Agaró (1923).
