Bloc de pedra que es trobava encastat en un mur d'angle de l'antic palau abacial del monestir de Sant Pere de Galligants. L'edifici va ser destruït per la riuada de 1843 i la peça va ser conferida a la Comissió de Monuments.
Al registre inferior de la cara frontal es pot llegir la inscripció A[N]NO D[OMI]NI Mº CCCº LXº VIIº PR[ESBITER] B[ER]N[ARDUS] D[E] ROVIRA P[RAE]POSIT[US] ISTI[US] MON[ASTERII] OB REV[ER]ENCIA[M] DEI ME FECIT: «En l'any del senyor de 1367 Bernat de Rovira, prepòsit d'aquest monestir, per reverència a Déu em feu». Pere de Rovira va ser un monjo benedictí que anà escalant en la jerarquia eclesiàstica dins la comunitat de Sant Pere de Galligants. Entre 1367 i 1372 assolí el càrrec de prepòsit, dignitat amb la qual apareix signant el carreu del Museu d'Art.
Al registre superior hi ha tres escuts emmarcats en quadrats regulars i dins cairons ogivals tetralobulats. El primer presenta un roure arrencat, amb aglans i arrels al vent, en aquest cas amb un bàcul sobreposat. És el mateix que el tercer escut, aquest sense bàcul. Ambdós blasons es poden identificar amb les armes dels Rovira o Sarrovira, o sigui un roure de sinople (verd) sobre camp d'or (en el cas que ens ocupa no hi ha policromia que permeti assegurar-ho). La cara lateral està presidida per l'escena de la Visitació de Maria a la seva cosina Isabel en el moment en què es reconeixen els mutus embarassos, d'on naixeran sant Joan Baptista i Jesús. Les santes estan representades encarades, de manera força sumària: Isabel una mica més baixa i flexionada, i Maria més alta, dominant l'escena. Ambdues dones s'identifiquen amb una inscripció sota els seus peus, al marc del carreu: [E]LISABETH VERG[IN]E MARIA. Rere els caps de les santes, els possibles nimbes són substituïts per un fons de fulles de roure amb aglans, en clara al·lusió a l'heràldica del comitent, Rovira (paraula catalana que designa un bosc de roures), però també una referència al simbolisme d'aquest arbre en el cristianisme, normalment vinculat a la força de la fe.
