Del retaule de Sant Sebastià només es conserva aquest taula central de grans dimensions, plena de dinamisme i de composició plenament barroca. S'hi representa el moment en què el sant, invocat contra pestes i epidèmies, es lligat a un arbre pels botxins de l'emperador romà Dioclecià, des d'on rebrà el martiri de ser assagetat.
L'obra va ser un encàrrec de Consell General de Girona com acció de gràcies dos anys després d'haver superat un episodi de pesta que va assolar la ciutat el 1652. L'encàrrec es va fer a l'escultor Josep Tramulles, un dels artistes més destacats del segle XVII. Però va quedar incompleta i, sense lloc on ubicar-se, es va emmagatzemar durant vint-i tres anys. El 1677 es va contractar Anton Barnoia perquè policromés i daurés la taula i completés l'estructura del retaule. Finalment, l'obra acabada es va instal·lar a la capella de l'antic hospital de Santa Caterina, el 1679. L'any 2019 se li va practicar una restauració que ha permès recuperar bona part dels colors originals.
La devoció de sant Sebastià va entrar amb força a Catalunya a partir de la fi del segle XIV, i al XV i el XVI ja era una advocació habitual, sobretot en capelles situades a les entrades i sortides de viles i ciutats, o vora els camins propers a nuclis habitats. Des de sempre es va relacionar sant Sebastià (com sant Roc de Montpeller) amb la protecció contra les pestes i epidèmies. Així doncs, té tot el sentit la presència d’un gran relleu com aquest en el principal centre sanitari de Girona, l'hospital de Santa Caterina.
