Els armaris, juntament amb les calaixeres, són els dos tipus de mobles més importants del segle XVIII. Els primers armaris van tenir un ús eclesiàstic (sagristies, refectoris, cambres privades...) o vinculat amb els oficis d'apotecari, cirurgià o barber (actuals dentistes), que els utilitzaven per guardar-hi estris propis de l'ofici. En canvi, a Catalunya, l'ús domèstic dels armaris s'esdevé més tard. Aquest armari, decorat amb marqueteria de fustes policromades, tot i les transformacions, conserva el calaix i les traces de lleis interiors, que en denoten l'ús domèstic, probablement per guardar-hi la roba de la llar.
