Miquel Blay i Fàbregas (Olot 1866 - Madrid 1936) va ser un escultor català format a Olot, París i Roma. Els seus inicis en el realisme idealista es van veure ràpidament influïts pel modernisme de finals del segle XIX. Dues llargues estades a París (1888-1891 i 1894-1906) li van servir per entrar en relació amb alguns dels primers noms de l'art europeu, i per configurar el seu estil característic. El 1906 s'instal·la a Madrid, on realitza diversos encàrrecs oficials, i a partir de 1910 treballa també en monuments públics per a diverses capitals sud-americanes. Com a escultor, Blay mostra des de ben jove un ple domini sobre la tècnica del dibuix al natural. Aquesta figura masculina és un dels "apunts" o exercicis necessaris abans de formular segons quin model escultòric.
