La cèlebre biga de Cruïlles és un dels escassos testimonis a Europa de biga policromada amb figuracions humanes del segle XII-XIII, en aquest cas procedent del monestir benedictí de Sant Miquel de Cruïlles, del qual provenen moltes de les millors obres conservades al museu. Es creu que la biga, de gairebé 4 metres de llarg, pintada al tremp, era la peça principal d'un baldaquí col·locat sobre l’altar major de la basílica romànica. A la part davantera s'hi representa una processó o una cerimònia litúrgica, amb figures de clergues que desfilen lentament amb el cap alt i la boca lleugerament oberta, en actitud de cantar alguna de les melodies gregorianes que han pervingut fins avui. S'ha especulat si podria tractar-se, atès que el monestir és dedicat a sant Miquel, de la processó del Monte Gargano, després de la primera aparició de sant Miquel arcàngel. En aquest cas, qui presidiria la processó no seria un abat, sinó el bisbe de Siponto. Al frontal d'altar de Soriguerola (actualment al MNAC) apareix el mateix tema, però amb una composició diferent.
La família de nobles que sorgí de la vila de Cruïlles, amb el mateix cognom, van ser transcendentals en la història de l'església de Girona a l'època medieval. Ja hem vist com al segle XIV els bisbes Gilabert i Berenguer de Cruïlles, que eren oncle i nebot, van patrocinar el retaule de plata de l'altar major de la catedral i que Berenguer va ser, a més, el primer president de la Generalitat de Catalunya. Un dels seus familiars més directes era l'almirall Jofre Gilabert de Cruïlles, el sepulcre monumental del qual es troba, també, al museu.
