L'absis de la capella de l'església de Sant Joan de Bellcaire d'Empordà estava cobert amb aquest programa de pintura mural, completament insòlit en el panorama de l'art romànic català. L'escena representada és la Pentecosta, narrada al Nou Testament, als Fets dels Apòstols (2, 1-41): «En complir-se el dia de la Pentecosta, es trobaven tots plegats en un mateix lloc. I tot d'una se sentí del cel una remor com d'una ventada impetuosa que es girés, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Els aparegueren unes llengües com de foc, que destriaren i es posaren sobre cadascun d'ells». L'altre característica que fa únic aquest conjunt és la composició asimètrica dels elements del registre superior, en particular, el colom de l'Esperit Sant. Al registre inferior, quatre dels dotze apòstols apareixen asseguts, conversant o mirant-se per parelles, tots amb nimbe daurat.
Les pintures van ser extretes però disposades en un plafó aplanat i rectangular, o sigui que van perdre el caràcter semiesfèric de l'absis. Es conservaven dues figures d'apòstols més, que formaven part de la col·lecció Batlló, actualment al MNAC. El conjunt s'ha atribuït al denominat mestre d’Osormort, identificat per les pintures a l'església de Sant Sadurní, Sant Martí del Brull i Sant Esteve de Marenyà. L'estil s'emparenta amb el dels murals conservats a la zona del Poitou (nord-oest de França).
