Majestat tallada en fusta, policromada i inscripcions. El Crist es de tipus bizantí, vestit amb túnica cenyida per un cíngol de doble nus, amb poca expressió facial i els ulls oberts. El braç esquerre, desaparegut, és un afegit modern. De forma excepcional, presenta un preparat de tela i guix per aplicar-hi la policromia, quelcom habitual en retaules i frontals pintats, però inusual en les talles. Al braç superior, escrit verticalment, es llegeix: "IHS NAZARENVS REX IVVDEORUM" (Jesús natzarè, rei dels jueus). El revers, decorat amb ramatges, mostra els símbols del Tetramorf als extrems dels braços, i al centre, l'Anyell Diví, amb la inscripció "FORMA DEI MAGNI SVB IMAGINE PINGITVR AGNI" (en imatge es pinta l'anyell, figura del gran Déu). Les intervencions realitzades sobre la peça amb anterioritat no permeten apreciar-la degudament, però els historiadors el situen en l'òrbita del taller de Ripoll, actiu sobretot al llarg del segle XII. Tanmateix, és una imatge que s'allunya dels cànons estrictes del taller, visibles per exemple en les majestats de Beget i de la col·lecció Batlló (MNAC).
L'església de Sant Joan les Fonts, anomenada "el monestir", té l'origen en un petit edifici dedicat a sant Esteve, sant Miquel i sant Joan, consagrat l’any 958 pel bisbe Arnulf. Vers el 1079 el vescomte de Besalú Udalard Bernat de Milany i la seva esposa Ermessenda van transforma-lo en un priorat de monjos benedictins, adscrit a la gran abadia de Sant Víctor de Marsella. És una de les grans basíliques del romànic català, però desconeguda pel gran públic.
